El carrer del Dijous

  A casa l’àvia, sovint havia sentit l’expressió No em diguis que vas al carrer del dijous!, que volia dir: no em diguis mentides! Sempre vaig pensar que era una frase feta de l’estil “aixecar la camisa” o “prendre el pèl”, però un dia, a l’escola, davant la mirada estupefacta de la mestra, vaig descobrir […]

La guerra dels cigrons

  FET és un petit poble de la província d’Osca, situat dalt d’un promontori. El poble del meu avi ja fa molts anys que està abandonat, més de cinquanta, però tot i així, malgrat les cases sense teulada, encara conserva la seva fesomia. És com si es resistís a desaparèixer del tot, per això m’he […]

Sobre finestres

  Diuen que visitar la casa d’un artista és una manera de conèixer i apropar-se a la figura del pintor, de l’escriptor, del músic. Amb el mobiliari antic i original pots fer-te una idea de l’època, amb els objectes personals, fotografies i cartes, pots endinsar-te en la intimitat del personatge, però a mi el que […]

L’Espai que m’acompanya

Avui mentre esmorzàvem he sentit la notícia que el Museu Chillida tornava a obrir les seves portes després de vuit anys d’estar tancat. Me n’he alegrat molt. De sobte, m’ha vingut un record de quan vaig anar-hi de petita amb la família. Un sentiment de felicitat, d’una tranquil·litat absoluta mentre passejava per aquell immens jardí […]

Per què escriure?

N’havia sentit a parlar moltes vegades, fins i tot n’havia escrit algun article… I ara s’adonava que no en tenia ni idea. No és manca d’idees. No és que res del que escrius t’agradi, ni tampoc una mandra incomprensible a asseure’s a l’ordinador. O potser sí, potser és tot això, però hi falta una altra […]

“La ballarina, el mag i el saxofonista”, conte finalista del premi Mercè Rodoreda de Molins de Rei 2018

Anava tota vestida de blanc. Al cap, unes plomes també blanques com les que recobrien el seu vaporós tutú. No sé per què vaig llençar-li una moneda; potser perquè estava tan nerviós per l’entrega de premis d’aquella tarda que necessitava fer la bona obra del dia. La ballarina, en sentir el so metàl·lic, va començar […]

Quan la ciutat fa olor de conte…

El col·lectiu Reusenques de lletres ens hem inspirat en la nostra ciutat (i el seu entorn) per crear “Contes de Vilaencanteri”,  el nou llibre adreçat al públic infantil. Hi trobareu llocs emblemàtics de la ciutat, personatges coneguts, tradicions… i tot acompanyat de molta imaginació i fantàstiques il·lustracions!   Aquí us deixo un petit tast (la […]