Coses boniques que passen de tant en tant quan escrius un conte

Una tarda de setembre, després d’assistir a la fira del Llibre en Català, em vaigarribar fins a la passarel·la del Maremàgnum. A aquest pont flotant de Barcelonali diuen La Rambla de Mar. És bonic el nom. Em vaig asseure en un banc, alcostat d’una turista que teclejava el mòbil i d’un manter que pelava una […]

El Miraestel feliç

Surant a les aigües tranquil·les del port de Barcelona hi ha un Miraestel. Damunt una peanya amb forma de semi-cercle i amb les mans agafades al darrere, contempla el cel de la ciutat.  Un dia de finals de setembre, un peix petit i negre va treure el cap de l’aigua. Volia preguntar al Miraestel per […]

Viatge a les arrels

Retrat del meu avi des de Fet Fet és el poble del meu avi, un poble deshabitat ja fa més de seixanta anys. Com molts altres pobles d’aquesta part d’Osca, on el riu Noguera Ribagorçana fa de frontera natural amb Lleida, es va anar despoblant arran de la construcció del pantà de Canelles. Situat dalt […]

El perquè d’Arrels i pinzells

Als vint-i-cinc anys em vaig apuntar a un curs d’escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès. Hi anava cada dijous. El pare m’hi acompanyava i mentre jo feia classe ell es quedava a la biblioteca o al jardí, llegint i escrivint poesia. Quan la classe acabava, sortíem junts i ens en anàvem a les Rambles. Allà, al […]

Amb les ulleres posades

Feia dies que buscava alguna idea per escriure un conte. Normalment no les buscava, les idees, li venien soles, fins i tot quan no les volia perquè no tenia temps d’escriure o s’havia proposat dedicar-se a altres coses. Però aquell mes de desembre es va adonar que feia molt de temps que no li venia […]

Confessions

A l’escola, les monges van proposar als meus pares que fes la Comunió un any abans del que tocava. No perquè fos una nena avançada en temes de catecisme sinó perquè era una nena molt alta, massa. “Con lo desarrollada que está, ¡el año que viene parecerá una novia!”.  Sé que costa de creure però […]