Cinc petits “fracassos” d’una contacontes (convertits ara en cinc grans aprenentatges)

Ara que ja estem a punt de publicar “El cargol i el gira-sol” i que començo a pensar com l’explicaré, recordo totes les sessions de contacontes que vaig fer l’any passat amb “Els amics”.  N’hi ha cinc, de sessions,  que m’han fet somriure al recordar-les, les mateixes cinc que em van fer patir i  tremolar […]

Viatge a les arrels

Retrat del meu avi des de Fet Fet és el poble del meu avi, un poble deshabitat ja fa més de seixanta anys. Com molts altres pobles d’aquesta part d’Osca, on el riu Noguera Ribagorçana fa de frontera natural amb Lleida, es va anar despoblant arran de la construcció del pantà de Canelles. Situat dalt […]

El perquè d’Arrels i pinzells

Als vint-i-cinc anys em vaig apuntar a un curs d’escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès. Hi anava cada dijous. El pare m’hi acompanyava i mentre jo feia classe ell es quedava a la biblioteca o al jardí, llegint i escrivint poesia. Quan la classe acabava, sortíem junts i ens en anàvem a les Rambles. Allà, al […]

Amb les ulleres posades

Feia dies que buscava alguna idea per escriure un conte. Normalment no les buscava, les idees, li venien soles, fins i tot quan no les volia perquè no tenia temps d’escriure o s’havia proposat dedicar-se a altres coses. Però aquell mes de desembre es va adonar que feia molt de temps que no li venia […]

Confessions

A l’escola, les monges van proposar als meus pares que fes la Comunió un any abans del que tocava. No perquè fos una nena avançada en temes de catecisme sinó perquè era una nena molt alta, massa. “Con lo desarrollada que está, ¡el año que viene parecerá una novia!”.  Sé que costa de creure però […]

L’estrella

  Una onada mandrosa va deixar-la estesa sobre la fina sorra de Cala Fonda. Quan el sol de mitja tarda ja començava a assecar-la, un peu menut la va trepitjar. Es van sentir plors i una mare que consolava. “Mira, Lui, una estrella!”. La nena va deixar de plorar i va agafar l’estrella. De seguida […]

El banc de la Suzanne

  Aquell hivern van arreglar el camí que voreja la carretera. Van arrencar les males herbes, van aplanar la terra i van col·locar un banc a tres kilòmetres de l’entrada del poble. Un banc de fusta on no semblava que s’hi hagués de seure ningú, un banc que mirava cap a la carretera i donava […]