L’estrella

 

Una onada mandrosa va deixar-la estesa sobre la fina sorra de Cala Fonda. Quan el sol de mitja tarda ja començava a assecar-la, un peu menut la va trepitjar. Es van sentir plors i una mare que consolava. “Mira, Lui, una estrella!”. La nena va deixar de plorar i va agafar l’estrella. De seguida va veure que tenia una de les cinc potes trencada. “Ha caigut”, va dir mirant el cel. La mare va riure. “No, Lui, això és una estrella de mar!”. Però la nena, que continuava tocant la pota trencada, va dir convençuda: “Ha caigut del cel!”.
Aleshores, un pescador que col·locava xarxes dins una barca la va sentir i s’hi va apropar. “Vols que l’ajudem?”. I els ulls ametllats de la nena s’obriren com cloïsses. “Veus aquella línia a l’horitzó -va continuar el pescador-, allà on el cel i el mar s’ajunten? Doncs de seguida que em faci a la mar, i pugui tocar el cel, tornaré l’estrella al seu lloc”.
La nena va quedar meravellada. I el pescador va agafar l’estrella i se la va guardar dins la butxaca de la camisa. Després va donar-se uns copets al pit com si hagués fet una promesa.

 

Ja feia una bona estona que havien sortit de la cala i l’estrella, espantada, no entenia res. De quin cel parlaven? Cada cop se sentia més feble. Tot d’una, el motor es va apagar. Haurem arribat ja?, es va preguntar des de la butxaca de la camisa. Però a continuació, també va sentir que el batec del cor d’aquell pescador s’aturava.
Es va fer de nit. Una nit fosca amb un vent que remugava entre les onades. De sobte, l’estrella va escoltar una veu, una veu d’home, forta i estrident, acompanyada d’una llum encegadora. I també hi va haver un sotrac, tan fort, que la va fer sortir de la butxaca i caure al mar.
Mentre els socorristes intentaven salvar la vida del pescador, l’estrella anava rodolant per l’aigua i reviscolant. Bancs de peixos passaven pel seu costat, algues marines l’acaronaven donant-li la benvinguda i, un cop estesa al fons del mar, sospirà plàcidament, convençuda que aquell cel del qual se’n parlava no podia pas ser tan bonic com el seu mar.

 

Il·lustració de Chus Rodríguez