Quan la ciutat fa olor de conte…

El col·lectiu Reusenques de lletres ens hem inspirat en la nostra ciutat (i el seu entorn) per crear “Contes de Vilaencanteri”,  el nou llibre adreçat al públic infantil. Hi trobareu llocs emblemàtics de la ciutat, personatges coneguts, tradicions… i tot acompanyat de molta imaginació i fantàstiques il·lustracions!

 

Aquí us deixo un petit tast (la meva vilaencantada aportació)  amb il·lustracions de l’Anna Roca (https://www.facebook.com/annarocaillustration)

 

PETRA, LA CAMPANA DE LA FESTA 

A la llauneria de la plaça Mercadal, enmig d’una bateria d’olles i cassoles, hi vivia una eixerida i somiadora campana. Es feia dir Petra, com el patró de la ciutat, i és que no hi havia res al món que li agradés més que les festes de Sant Pere.
─Petraaaa!!! Vols estar-te quieta d’una vegada! ─li deia un ratllador de formatge des de l’aparador─. Em faràs parar boig!

Aquell dijous la campana no podia parar de moure’s i el clinc clinc del seu batall ressonava per tota la botiga. Que si estava nerviosa? I tant, com sempre que al calendari de la botiga apareixia el mes de juny. Allò volia dir que quedaven molt pocs dies per veure ballar els Gegants, la Víbria i els Diables.

─Què creus que podria fer jo per la Festa Major? –va preguntar-li a la vella cassola─. Ballar? Cantar? O potser tirar foc i petards com els diables??? Pum! Pum! Pum!
─Ai, Petra! ─es va esglaiar─. Com vols que una campana surti a ballar al mig de la Mercadal? Les campanes no esteu fetes per cap festa, esteu fetes per anunciar.
─Anunciar? ─va dir estranyada─. Com els anuncis de la tele?
─Noooo. Anunciar vol dir avisar. Per exemple, quan es l’hora de dinar. Clinc, clinc, clinc, a dinaaaaar!!!
─Bah, jo no tinc gana!
─O per avisar que algú ha entrat a la botiga… o, en una cerimònia, perquè tothom calli i escolti…
─Buf, quin rotllo!
Tot d’una, un nen amb la cara plena de sucre va encastar les mans al vidre de l’aparador. Tots els estris de cuina van exclamar:
─Deeecs, ja el tornem a tenir aquí! Empastifat de sucre i cirera com cada any!
Era el nét de la senyora Cori, la mestressa de la botiga, que després d’arreplegar tota la coca amb cireres que repartien a la plaça venia a buscar l’àvia perquè encara en volia més.
─Heu dit coca amb cireres??? ─va exclamar la campana─. Això vol dir que… avui és Corpus!
Tothom se la va quedar mirant sense entendre per què li feia tanta il·lusió.
─Per Corpus també surten a ballar els Gegants, els Nanos, la Mulassa i l’Àliga!
I tot d’una, va baixar de l’aparador, va sortir de la botiga i se’n va anar a buscar els seus amics de la Festa. Després del que li havia dit la vella cassola, que només serviria per anunciar coses ridícules, el millor era abandonar la llauneria per sempre.
Quan va veure la Mulassa tota engalanada, a punt per sortir a ballar, li va demanar:
─Mulassa, si us plau, porta’m amb tu a ballar!
─Jo? i com vols que porti jo una campana?
─Em puc penjar del teu coll, com si fos un esquellot… m’hi assemblo una mica, no trobes? I moltes mules en porten.
─Sí, però no pas la de Reus! ─li va dir mig ofesa.
─Va, si us plau, no em faries aquest favor?
La Mulassa, per tal de no sentir-la més, se la va penjar al coll. De sobte, però, en fer la primera passa, patapam!, va caure de morros a terra.
─Em sap greu, Petra… ─va dir sense poder aixecar-se del terra─, peses massa per a mi.


La campana es va deslligar del coll ràpidament. Potser sí que la Mulassa de Reus no estava feta per portar un esquellot. I aleshores se’n va anar a provar sort amb els gegants.
─Tu que ets tan alt i tan fort… ─va dir-li al Gegant Indi─, em faries el favor de portar-me amb tu a la plaça?
─Jo? I on vols que t’hi posi? No voldràs pas fer sortir un gegant com jo amb un esquellot?
─No, i ara! Podria ser el teu barret! No trobes que m’hi assemblo? Si us plau, només per un dia! Treu -te aquestes plomes del cap i posa-m’hi a mi!
El Gegant Indi la va veure tan entusiasmada que no va poder dir que no. I amb totes les seves forces, se la va col·locar al cap com si fos un barret. Va sortir a la plaça, va fer quatre voltes i, de sobte, va notar un pes molt feixuc damunt el seu cap. I tan feixuc, que abans d’acabar el ball, el cap sencer se li va entaforar dins la campana. No veia res, el pobre Gegant! Primer va topar amb la Geganta, després va ensopegar amb la cua de l’Àliga i, finalment, va caure al terra.
La campana no entenia res de res. Com podia ser que pesés tant si no feia més d’un pam? Els Nanos van intentar consolar-la, a ells el cap també els hi pesava molt… però no se’n van sortir. La campana estava tan trista que va tornar a la botiga.
Quan la vella cassola la va veure, li va dir:
─No ploris, Petra, si peses tant potser és perquè no ets una campana com les altres, potser ets especial…
─Especial per a què? Si no puc sortir per la Festa Major, de què em serveix ser especial?

Les setmanes van anar passant fins que, a finals de juny, van arribar les Festes de Sant Pere. La campana, ensopida en un racó, contemplava el castell que, enmig de la plaça, estaven construint els Xiquets de Reus. Estava tan trista que ni tan sols sentia l’escàndol que olles, cassoles i ganivets feien dins el taller de la llauneria.
El d’aquell dia va ser un dels castells més grans que s’havien vist mai, i tothom a la plaça estava bocabadat. Des de l’aparador, la campana, va sospirar:
─Com m’agradaria fer igual que l’enxaneta… i pujar amunt, amunt… Que bonic seria veure tota la Festa des d’allà dalt.

En aquell moment, darrera seu, va sentir una veu.
─Doncs si t’agrada pujar tan amunt, per què no véns amb mi?
Eh? Qui havia dit allò? La campana es va girar i allà, al mig de la botiga, dins un carretó, va veure una gran campana, lluent i majestuosa.
─Sóc la campana de Sant Bernat, més coneguda com la Campana dels Gegants.
─La campana… del campanar??? No pot ser! La que fa sonar el toc de festa? La que fa que tothom comenci a ballar?
─La mateixa! He estat uns dies al taller perquè… els anys no perdonen… però ara que ja estic arreglada, me’n torno corrents cap al campanar, des d’on es veu una vista magnífica. T’agradaria venir amb mi?
─A dalt de tot??? Ai, quan li digui a la cassola… no s’ho creurà!
─I si vols et puc ensenyar a repicar…
─A mi?
─És clar, i així, quan siguis gran, podrem tocar junts.
La Petra, contenta i sense pensar-s’ho dues vegades, es va enfilar al carretó i se’n va anar al campanar.

Els anys van anar passant i la campana Petra va començar a créixer i créixer sense parar. Es veu que, tal i com li havia dit la vella cassola, no era una campana qualsevol, i el clinc clinc clinc que feia el seu batall, va passar a fer
clooooonc clooooooonc
i així, fins a convertir-se en la campana més gran de la ciutat.

Des d’aleshores, cada any per Sant Pere, totes dues fan sonar el toc de festa. I és aleshores que la Mulassa i els Gegants comencen a ballar sense parar, feliços de sentir que la campana Petra també forma part de la Festa Major.

 

 

 

 

 

 

 

Aquí trobareu més informació sobre el llibre i la seva presentació:

https://l.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fissuu.com%2Freusenquesdelletres%2Fdocs%2Fcontes_de_vilaencanteri&h=ATOSHAyYu8-dqs5rcQNTeFKfDL9hjFJQkEF2Db6PKJjAWUXD7zIl5okgAz9kimk11pUtQrQNhezO7Ioa6Tfn1byjb6Qza3W4um0JWBz91FUl9Ye45kMgvHAtbZolKHBdDNo1Ad_3yWU

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: