Entrar en una galeria d’art, veure una obra…
i sortir-ne amb un poema al cap.
Núria Fernández (Galeria Antoni Pinyol)
La dona de la llarga cabellera grisa
Duc els teus versos al cap
-m’ha dit en somnis-.
Cada cop que escrius un vers,
a mi em neix un cabell
i creix cada cop que algú el llegeix,
i se m’estira o se m’arrissa
cada cop que algú el recita.
Però també se’m trenca, s’apaga i cau
quan a algú, en llegir-lo, no li plau.
Tinc tanta por d’aquesta tardor
sobtada i imprevisible,
que sovint duc els versos recollits.
I anhelo el dia que sigui sempre primavera
per poder-los dur deslligats.
Anuncis
