Quan l’art inspira…

Entrar en una galeria d’art, veure una obra…

i sortir-ne amb un poema al cap.

 

Núria Fernández (Galeria Antoni Pinyol)

La dona de la llarga cabellera grisa

Duc els teus versos al cap

-m’ha dit en somnis-.

Cada cop que escrius un vers,

a mi em neix un cabell

i creix cada cop que algú el llegeix,

i se m’estira o se m’arrissa

cada cop que algú el recita.

Però també se’m trenca, s’apaga i cau

quan a algú, en llegir-lo, no li plau.

 

Tinc tanta por d’aquesta tardor

sobtada i imprevisible,

que sovint duc els versos recollits.

I anhelo el dia que sigui sempre primavera

per poder-los dur deslligats.