“El semàfor del petó”. Presentació.

 

Fragment de la presentació del conte “El semàfor del Petó” a Eivissa. 

 

“… Quan he tingut per primer cop el llibre a les mans m’ha passat una cosa curiosa i és que he recordat, a la perfecció, el moment en què vaig tenir la idea del conte. Va ser gràcies a una imatge. Caminava per una ciutat quan de sobte vaig veure un semàfor en vermell amb un cor dibuixat. En veure-ho, de seguida vaig pensar “ostres, quin semàfor més romàntic”, en canvi, la persona que hi havia al meu costat, va dir “mira aquest semàfor, prohibeix estimar”. Em vaig girar i li vaig dir “com que prohibeix estimar? Al contrari… llença un missatge positiu…” I ell “que no, que si el vermell és el color que prohibeix… està prohibint l’amor…”  Bé,  vam estar discutint una estona, no ens vam posar d’acord però el cas és que a mi aquella imatge em va captivar molt, segurament pel doble significat que ens havia transmès.

I amb aquestes dues paraules al cap: SEMÀFOR i  AMOR vaig decidir fer un conte per a nens. Per fer-ho vaig seguir la teoria del “binomi fantàstic”, un concepte creatiu del qual en parla molt l’escriptor i pedagog Gianni Rodari. Ell diu  que tota història fantàstica sorgeix de la confrontació entre dues paraules, dues paraules que han de tenir una certa distància semàntica, és a dir, han de ser prou estranyes per tal que la imaginació és trobi obligada a funcionar. I crec  que semàfor i amor ho eren bastant,  d’allunyades, perquè un semàfor no deixa de ser un dispositiu que ordena, regula, prohibeix, etc. i l’amor, al menys tal com l’estenem la majoria, està bastant allunyat de tot això.

Per explicar el “binomi fantàstic”, en Rodari fa servir una imatge molt entenedora. Diu que és com si llancéssim dues pedres a un estany. Què passa quan només en llencem una? Doncs que a l’aigua es creen unes onades concèntriques  que fan que tot el que hi ha al seu voltant, per exemple un nenúfar,  es mogui seguint el mateix ritme. (Si al cap només hi “llancem” una paraula, totes les associacions que farà la ment seran de la mateixa categoria o significat semblant). Ara bé, si llancem dues pedres a l’hora, una amb cada mà, cada una provocarà les seves onades concèntriques  i aleshores el nenúfar,  que es troba al mig, es veurà obligat  a fer equilibris entre les dues seqüències d’onades. Doncs el mateix passa amb la imaginació  quan es troba entre dos conceptes tant allunyats.

I com que d’alguna manera les havia de relacionar, aquestes dues paraules, vaig començar a provar amb diferents preposicions.

El semàfor de l’amor.      L’amor del semàfor.      L’amor dalt del semàfor…

La veritat és que cada esquema donava per a una història totalment diferent però va haver un que em va agradar molt més:

L’amor DINS el semàfor.

I ja vaig tenir  la “matèria primera”,  ara només em calia trobar els personatges. Aleshores em vaig estar mirant els semàfors de ben a prop, les seves rodones lluminoses i em vaig fixar en cada un dels puntets de llum, els LEDS, que fan que de lluny es vegi la rodona tota de color. I vaig pensar, ja està, cada un d’aquests puntets lluminosos serà un personatge. Els AFORETS. I n’hi hauran de vermells, a la rodona de dalt, i de verds, a la de sota i…

la pregunta va ser inevitable: què passaria si un aforet vermell s’enamorés d’una aforeta verda???”

 

                              

 

Amb la il·lustradora Paquita Marí

 

 

 

 

Anuncis

One thought on ““El semàfor del petó”. Presentació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: