“L’Andreu i la seva caixa d’animals”

Aquesta setmana, al Taller de Conte Infantil, hem rebut una notícia trista i d’aquelles que, després de penjar el telèfon, et deixen amb el mateix semblant que la pantalla de l’ordinador quan es penja, amb aquella rodoneta dins teu que va girant i girant, intentant posar ordre al seguit de pensaments, imatges i records que t’han vingut de cop al cap. El dia de Sant Jordi va morir el marit de la Maria Lluïsa.

Ara fa un any, la Maria Lluïsa va voler escriure un conte on el protagonista fos el seu nét, l’Andreu, i la seva col·lecció d’animals. Un conte que parlés sobre la diversitat cultural i el respecte, tal i com es respectaven els animals que l’Andreu feia conviure dins una enorme caixa.

Recordo una tarda, mentre el treballàvem a classe, que li vaig preguntar per què feia sortir tota la seva família dins el conte, ja que per a mi aquella història era la d’una àvia i el seu nét. I de broma, vaig explicar allò que es diu que els personatges dels contes s’han de guanyar el sou, és a dir, que si no ens serveixen per fer avançar l’acció, que si surten només per sortir, val més fer-los fora. Em va mirar, va riure i em va dir que d’acord, però que igualment faria sortir l’avi de l’Andreu.

A final de curs, va publicar el llibre amb uns divertits dibuixos on sortia el nét, els seus animals, l’avi i l’àvia. Quan vaig tenir aquell llibre a les mans, em va semblar que era el millor regal que un nen podia tenir.

 

Ara, amb la trista notícia de la mort de l’avi, aquest conte crec que ha passat de ser un gran regal a ser una petita joia. L’Andreu, amb cinc anys, no només portarà sempre el seu avi en el record sinó que el podrà tenir també dins un conte, i no en un qualsevol; en el seu conte preferit.

I ara recordo aquella tarda en què la Maria Lluïsa es va afermar en la seva decisió de fer sortir l’avi, i penso que quanta raó tenia. Crec que aquest ha de ser l’esperit d’un taller d’escriptura, un lloc on l’alumne pugui escoltar les opinions dels professors i dels altres alumnes però que en darrer terme se senti còmode i lliure per fer el que li surti de dins, perquè de vegades els motius que ens duen a fer aparèixer un personatge o aturar l’acció un moment per descriure una flor no els sabem ni nosaltres mateixos, però és el que ens surt del cor, i què hi ha de més bonic que posar part de la nostra vida  en els contes i els contes en la nostra vida?

Un dels millors profes d’escriptura creativa que he tingut mai va publicar un llibre i el va dedicar als alumnes. Va fer una dedicatòria que a mi, en aquell moment, em va semblar exagerada, però avui la llegeixo i em sembla encertadíssima. Tant, que avui que no tindrem la Maria Lluïsa a classe, m’agradaria dedicar-li a ella.

“Als alumnes, mestres inconscients: mestres excel·lents”  (Andreu Ayats).

 

Anuncis

2 thoughts on ““L’Andreu i la seva caixa d’animals”

  1. Tot i que els que ens movem en aquest món de contes i lletres, ens agrada tant jugar amb les paraules, de vegades aquestes ens fugen i no trobem cap d’elles prou adient per transmetre el que volem. Per això, ara només m’apareix la paraula ABRAÇADA, i és la que li envio a la Mª Lluïsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: