Ahir vam començar el segon taller d’Escriptura de Conte Infantil amb la lectura d’un poema de l’israelià Iehuda Amikhai.
Poema d’amor i dolor
Tot el temps que vam estar junts / fórem com unes bones i útils tisores.
Després de separar-nos vam tornar / a ser dos esmolats ganivets /
clavats a la carn del món / cadascú al seu lloc.
Vam quedar tan entusiasmats amb la metàfora que fa servir l’autor per expressar el que per a ell és una parella que ens vam proposar el següent objectiu: traslladar la metàfora de les tisores al món del conte infantil.
I d’aquesta proposta van aparèixer, entre d’altres, la història de la Sra. i el Sr. Belltall.
“… eren les millors tisores del Centre D’Art la Taràntula. No hi havia ningú que les guanyés en rapidesa, ni en agilitat, ni en creativitat. Però un dia, quan es disposaven a retallar una figura de cartró, no es van posar d’acord per on començar a retallar. El Sr. Belltall deia que era molt millor començar per la dreta, i la Sra. Belltall, per l’esquerra.
I tant es van discutir i barallar, que van decidir separar-se, sense fer ni cas dels consells de la Vella Enganxeta, una arrugada i dormilega cinta adhesiva que ja ben poca cosa enganxava.
Aviat, però, les dues fulles esmolades van veure que ja no podien fer allò que tant els agradava, retallar, i que ja no servien per res més que per arrissar les cintes dels llaços que decoraven els regals i fer els foradets de les caretes de Carnaval. Aleshores van començar a pensar que potser sí que aquella Vella Enganxeta tenia raó quan els deia que no discutissin tant, i que un dia tiressin per la dreta i, un altre, per l’esquerra.
Però, ai!, quan es van voler ajuntar… on era el cargol que les unia?