Ahir vam començar el segon taller d’Escriptura de Conte Infantil amb la lectura d’un poema de l’israelià Iehuda Amikhai.
Poema d’amor i dolor
Tot el temps que vam estar junts / fórem com unes bones i útils tisores.
Després de separar-nos vam tornar / a ser dos esmolats ganivets /
clavats a la carn del món / cadascú al seu lloc.
Vam quedar tan entusiasmats amb la metàfora que fa servir l’autor per expressar el que per a ell és una parella que ens vam proposar el següent objectiu: traslladar la metàfora de les tisores al món del conte infantil.
I d’aquesta proposta van aparèixer, entre d’altres, la història de la Sra. i el Sr. Belltall.
esbós de la Sra. i del Sr. Belltall
“… eren les millors tisores del Centre D’Art la Taràntula. No hi havia ningú que les guanyés en rapidesa, ni en agilitat, ni en creativitat. Però un dia, quan es disposaven a retallar una figura de cartró, no es van posar d’acord per on començar a retallar. El Sr. Belltall deia que era molt millor començar per la dreta, i la Sra. Belltall, per l’esquerra.
I tant es van discutir i barallar, que van decidir separar-se, sense fer ni cas dels consells de la Vella Enganxeta, una arrugada i dormilega cinta adhesiva que ja ben poca cosa enganxava.
Aviat, però, les dues fulles esmolades van veure que ja no podien fer allò que tant els agradava, retallar, i que ja no servien per res més que per arrissar les cintes dels llaços que decoraven els regals i fer els foradets de les caretes de Carnaval. Aleshores van començar a pensar que potser sí que aquella Vella Enganxeta tenia raó quan els deia que no discutissin tant, i que un dia tiressin per la dreta i, un altre, per l’esquerra.
Però, ai!, quan es van voler ajuntar… on era el cargol que les unia?
núria naval bonet 